Enlairament:
Un cop el globus s’ha alçat comença l’aventura de fer un vol en globus. Els passatgers pugem a la cistella del globus i l’Àngel dixa anar un parell de flamarades que fan enlairar una mica el globus. Ascendim amb suavitat, mentre l’Àngel es comunica per ràdio amb el cotxe de rescat, que ens vindrà a recollir un cop acabat el vol en globus. Anem perdent el terra de vista amb una delicadesa sorprenen, gairebé sense adonar-nos’en… estem volant en globus! Per fi comença la veritable experiència de fer un viatge en globus. Els passatgers que facin un vol en globus per primera vegada senten un temor inicial, temor que va transformant-se en un plaer indescriptible quan a 1000 metres d’alçada i sota un mar de núvols comproven que fer un vol en globus és una activitat a més de plaent, segura i controlada. El globus es desplaça a la mateixa velocitat que el vent, quedem integrats en la natura, a expenses dels seus ritmes. Per fer ascendir el globus l’Àngel va accionant el cremador. Un cop a dalt, el cremador deixa de funcionar i és aleshores que la sensació de pau que tenim quan fem un vol en globus és absoluta. El globus es mou a la mateixa velocitat i direcció del vent. No es pot controlar la direcció. Amb la pericia que aporta l’experiència, la única cosa que pot fer el pilot en un vol en globus és aprofitar les corrents que es troben a diferents alçades per fer desplaçar el globus en un sentit o altre sentit.
>> Tornar a descripció
|
